Sempre m’han agradat les novel·les que tenen per escenari
un lloc conegut, sembla que les visquis més intensament. Per això quan vaig
llegir que La núvia morta al país del
vent de Rafael Jiménez era una novel.la policial a Portbou em vaig dir:
aquesta fa per mi.
Rafael Jiménez és inspector de la Policia Nacional, un
fet que no ha de passar-se per alt, ja que crec que moltes de les coses que s’expliquen
a la novel.la podrien agafar un sentit diferent com més tard explicaré. No és
el mateix que ho escrigui un inspector de la Policia Nacional que un escriptor
a seques.
Des de l’inici de la novel.la l’autor agafar un camí
valent al construir i reconstruir de
forma molt creïble allò que creu va passar fa vint-i-cinc anys a Portbou. Sí, La núvia morta al país del vent és una
novel.la basada en fets reals. Jo no recordo la història al seu moment, potser
és que fa vint-i-cinc anys no estava tant atent a les notícies, però suposo que
si passés avui seria quasi portada de diaris i entrada de telenotícies com
desgraciadament es va demostrar amb el recent assassinat dels dos joves al
pantà de Susqueda, història encara no resolta i que segur donaria i donarà per
una novel.la.
«Volia plantejar una hipòtesi plausible sobre el desgraciat final de la
jove. Tant val aquesta com qualsevol altra idea que se’ls pugui ocórrer a
vostès. Es pot ser més lliure que escrivint una novel·la?»
Com podreu comprovar, moltes de les hipòtesis que fa en
Rafael Jiménez assenyalen a persones d’aquell moment, persones que encara que
amb noms ficticis, podrien ser reconegudes pels que van viure la història. Però
com moltes vegades es diu a la novel.la, els fets han prescrit i ja no es pot
inculpar a ningú per aquella morta. Pobre núvia.
I incidint en la valentia del text, durant la lectura
trobareu afirmacions que, encara que fictícies, dites per un inspector de la
Policia Nacional, i més en els temps que corren, podrien prendre una certa
volada. Un parell d’exemple: insinuar que un fiscal aplicarà mesures contra un
poble més fortes del que seria normal per estar d’acord amb el procés, o des de
l’altre costat, insinuar que el President de la Generalitat quan era alcalde de
Girona no va jugar sempre net.
Com veieu una novel.la molt lligada a l’actualitat tant
política com social. En aquest últim apartat fa referència moltes de les sèries
de televisió de moda. Això crec que és bo i dolent a l’hora, doncs no sé com
envellirà la novel.la amb el pas del temps en el sentit que ara un lector un
xic al dia agafarà les referències a la primera i aquestes tindran un sentit immediat.
Amb el pas del temps suposo que costarà més.
Una novel.la prou interessant des del principi on l’autor
comparteix el text que va llegir al seu dia al diari El Punt i que va ser motor del llibre: un misteri que enganxa.
Treballa bé l’equilibri entre el misteri i la resolució
de la mort amb els temes personals dels personatges i posa en primer pla, com
no podia ser d’una altra forma, el poble de Portbou, pel que fareu un magnífic
recorregut i fins i tot prendreu alguna cosa calenteta al Casinet, sense
oblidar la tramuntana que tan ens agrada als que son de l’Empordà i més si son
d’un poble on, com a Portbou, quan bufa, bufa fort. Ja ho deia Josep Pla que
Begur era una altre dels regnes de la tramuntana.
Títol:La
núvia morta al país del vent
Editorial:Principal de los Libros
Pàgines:256
SINOPSIS
Una historia de amor y de muerte en un pueblo fronterizo Portbou, 1990. Una joven aparece ahorcada en un árbol. Lleva un vestido blanco, como de novia, y nadie sabe quién es. La investigación confirma que se trata de un suicidio, aunque no logran identificar a la víctima. Veinticinco años después, el inspector Garibaldi descubre el caso. A pesar del tiempo transcurrido, decide trasladarse a Portbou para investigar qué sucedió. Pero allí topa con entramados muy poderosos de tráfico de drogas, trata de blancas y corrupción política que no le pondrán las cosas fáciles. Garibaldi sabe que se juega la vida, pero, aun así, está decidido a indagar hasta el final. Basada en un hecho real