SINOPSIS
L’aparició del cos sense vida d’un ciclista al Pont del Diable de Tarragona, amagat de manera matussera entre fulles i apartat del corriol per on circulava, inicia la investigació del sotsinspector Vidal, que aviat se sorprendrà en descobrir que es tracta d’un mort que no plora ningú. Un cas que ningú no té cap interès en resoldre. Les pistes tampoc no conviden a continuar investigant, però Vidal, acompanyat del caporal Veciana, contrapunt terrenal i pragmàtic del sotsinspector, s’entesta en veure més enllà d’una solitària mort accidental. Els dubtes de la seva vida personal i professional, sempre en un debat constant que afecta a família i companys, es traslladen a la investigació on, potser, Vidal troba paral·lelismes amb ell mateix i la possibilitat de viure –i morir– sense ningú.
Primera entrega del nou any literari a Llibres del Delicte, editorial que
s’està consolidant com una de les fermes propostes negracriminals en català.
I obre l’any amb un autor amb solera, Jordi Tiñena, que com ja resumia en
l’avançament de portada, és guanyador de diversos premis literaris, i ho fa amb
una novel.la, La mort sense ningú, un títol que ja ens posa en
situació, tot i que pot tenir diverses lectures a mesura que van passant les
planes. A més, pel que ha comentat en Marc
Moreno, l’editor de Llibres del Delicte, aquesta és la primera d’una sèrie
de novel·les protagonitzades pel sotsinspector Vidal engegant així una nova
saga dins l’editorial fidelitzant d’aquesta forma a més lectors.
Molt ràpidament ens adonen que la trama personal del
personatge té molta importància i això lliga amb el que he dit abans: primera
novel.la d’una saga. Com veureu hi ha com dos trames molt marcades, la policial
i la personal, i aquesta última es desdobla en dos o tres petits escenaris
dramàtics. L’autor utilitza els capítols intercalats per anar desgranant les
diferents trames i això com sempre comporta un risc si l’equilibri no és
l’adequat o sent l’equilibri adequat el lector no ho percep com a tal. A mi
m’ha passat això. En cert moment m’ha pesat massa la part personal i ha fet que
el ritme de la novel.la fos més tranquil quan potser, jo lector, necessitava més
trama policial. Però com sempre dic, això són qüestions molt subjectives i on
jo dic que la trama personal pesa més que la policial un altre dirà que encara
li falta profunditzar més en la personal. Com sempre, us faig notar el que he
viscut com lector.
«jo em vaig fer policia perquè vaig pensar que era el millor que podia fer
un filòsof si no volia fer classes. […] Ser policia permet tenir l’antena
sempre connectada a la vida, pensar, deduir…»
No penseu que la trama personal no té interès, en té i
molt i potser a alguns us toca la fibra ja que hi ha un cas de lluita personal
molt intens amb les seves llums i les seves ombres, amb els seus dubtes, amb
les seves pors, que en molts moments m’ha fet pensar en el Marc Moreno i la
seva gran-valenta-coratjosa lluita personal.
Potser la part que menys m’ha interessat ha estat la que
el sotsinspector Vidal comparteix amb la seva parella. Per moments s’ha fet
llarga, allò que parlava de l’equilibri entre trames sent la part policial molt
interessant i aquesta trama emocional tant potent, potser s’han menjat la de
parella.
I com deia, la part policial està ben construïda per fer
gaudir als que són amants dels procediments, doncs a partir de no res el
sotsinspector Vidal i el seu inseparable company de batalla aniran estirant
dels diversos fils per anar descobrint que ha pogut passar amb un curiós cas.
«Qualsevol dia algú perdrà el cap i farà una animalada. I mal m´està de dir-ho,
però de motius en sobrem.»
Només us he posat una de les frases de les moltes que fan
referència a l’actualitat. En Jordi Tiñena té clar que els seus llibres són un
medi per parlar de la societat actual, per ficar el dit a la nafra d’allò que
no ens agrada, d’allò amb el que estem en desacord. Els personatges de la
novel.la són observadors de la realitat, la que els lectors visquem, la que ens
envolta. D’aquesta manera aconsegueix que el llibre sigui realista amb els
temps que viu deixant testimoni dels desnonaments, de l’aprovació de la llei
Wert, dels problemes amb el treball,…, i tantes coses que veien al posar un
telenotícies.
Segur que si tinguéssim que fer una entrevista a en Jordi
li preguntarien més preguntes de caire social que procedimental al obrir el
propi autor el debat dins la novel.la.
Títol:La
mort sense ningú
Editorial:Llibres
del Delicte
Pàgines:306
Aconsegueix-la
a AMAZON