Nova entrega negrecriminal de l’editorial Alrevés dintre
del seu segell Crims.cat i de nou amb una novel.la de Jordi de Manuel que torna
a repetir després de publicar amb ells Foc verd al 2016.
Jo no sóc un expert en Jordi de Manuel, però també he
notat, com ho han fet els experts, que en aquest llibre hi havia un canvi de
registre, un canvi de to, un canvi de ritme.
Només tinc per comparar Foc Verd, però sí que es veritat que allà hi havia un punt més de
reflexió, que sembla és la tònica a la seva obra. Crec que La barrera està destinada a ser un blockbuster dels llibres, sense que això sigui pejoratiu. Amb això
vull indicar que és de consum ràpid, que fa passar una estona molt
entretinguda, que no fa pensar gaire, que va al gra de l’assumpte, tot i que de
vegades para la imatge en alguns dels personatge, enfoca bé i ens explica
algunes peculiaritats enriquint el text.
M’ha agradat molt com l’autor impregna de realisme les
accions i les descripcions, i en molts casos de petits detalls com si d’un zoom
de càmera es tractes. Hi ha moltes escenes molt quotidianes que mai s’escriuen
i que li donen un punt de realisme molt potent.
Gaspar Garín, treballa a una empresa de seguretat i es
dedica a vigilar l’entrada i sortida de vehicles del Port Forum de Barcelona
abaixant i pujant la barrera d’entrada. Per a mi és el veritable protagonista
de la novel.la. Deixa en un segon pla a la caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau
Ribó. Aquests dos personatges ja havien aparegut en dues de les novel·les del
cicle de l’inspector Marc Sergiot, un dels personatges més famosos de l’autor,
i tornen per fer una investigació paral·lela a tot el que viu en Gaspar
completant la història des de un altre punt de vista. Això també passarà amb el
tercer personatge, una hondurenya, que ens farà viure la història a primera línea
i que serà la més dura, la més truculenta.
L’autor explica a una entrevista que li agrada explicar
les històries des de diferents focus. Doncs aquí ho aconsegueix amb escreix.
La barrera esdevé un personatge més pel tractament que fa
l’autor d’ella cada cop que surt en escena. La mima com ho fa en Gaspar Garín
que sempre que té la oportunitat la toca de forma suau.
I per molt que ens pugui sobtar i pensem que a nosaltres
no ens podria passar, desgraciadament el realisme d’en Jordi de Manuel, la
naturalitat diria, s’escola per la nostra ment per dir-nos que som més
vulnerables del que pensem per caure en mans de les màfies de trata de
persones.
Ara està a les teves mans pujar la barrera.
SINOPSIS
Gaspar Garín s’encarrega d’apujar i abaixar la barrera del Port Fòrum de la ciutat de Barcelona. És una feina tranquil·la i li agrada el torn de nit. Per això li criden l’atenció els moviments estranys que hi ha al moll D i l’home amb la cicatriu al front que n’entra i surt amb un tot terreny a altes hores de la matinada. Quan el company del torn de dia li explica que ha passejat una parella de mossos pel port fent preguntes, no se sorprèn gens. Era d’esperar. A partir d’aquell moment, el vigilant estarà a l’aguait, és evident que al moll D en passa alguna i fa molt mala espina. El que no sap Gaspar Garín és que la caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó treballen en l’Operació Amnèsia, que situa el Port Fòrum en l’eix calent i essencial del cas: substàncies de submissió química, cobdícia i abús de les persones més vulnerables acaben confluint en un crim inimaginable. Jordi de Manuel ens ho exposa a La barrera, una història poc corrent i que, de ben segur, us posarà la pell de gallina.
¿Te gusta Cruce de Caminos? ¿Quieres seguirme como escritor? ¿Quieres participar en sorteos exclusivos?
Subscríbete a mi lista de correo y descubre sus ventajas
¿TE GUSTARÍA ESCRIBIR/COLABORAR EN CRUCE DE CAMINOS? Se buscan colaboradores para el blog.