#Ressenya: Més que ràbia – Emili Bayo

Molt interessant l’inici de temporada de Llibres del
Delicte. Si fa pocs dies us parlava de No diguis res de Raquel Gàmez Serrano, avui us vull parlar de Més que ràbia de
Emili Bayo, dues novel.les amb molt de carisma propi, amb molta entitat, amb
molta força, tot i que la de la Raquel va de menys a més, com ja vaig explicar,
i en la del Emili la troben des de la primera pàgina o fins i tot diria que des
de la portada.

I és que des de les primeres pàgines t’adones que el
títol de la novel.la no és un caprici de l’autor o l’editor, dons els personatges
destil·len ràbia per tots els porus de la seva pell. Les frases tenen ràbia
dins seu. Tens una gran sensació de cremor per dins a mesura que vas llegint, i
com sempre dic, això és gràcies a la intenció literària del autor, del seu bon
fer.

«La vida et dibuixa la silueta a hòsties».

L’autor és mulla quan parla dels polítics i fins hi tot
del procés independentista. Crec que mica en mica aniran sortint més ficcions
parlant del tema, doncs el tema dona per molt. L’Emili sap jugar amb tots els
elements que la realitat ens aporta i construeix una bona ficció.

«Si se’t nota molt la intel·ligència mai no arribaràs al capdamunt d’un
partit, on els mediocres, els dropos i els oportunistes es barallen per guanyar-hi
una mica d’espai».

No sé si llegeixo de més, però crec que la novel.la és
una forma de treure tota la ràbia que l’autor té acumulada durant els últims
mesos per tot el que està passant i el que no està passant a Catalunya, però com
dic, son les meves sensacions i si fos així crec que és una bona teràpia i
també una bona forma d’alçar la veu.

També crec que aquest missatge, el de la ràbia, podria
ser comprat per la majoria dels habitants de Catalunya doncs: qui no està fart
de tot plegat?

La novel.la està construïda a partir dels personatges.
Cada capítol és d’un d’ells i ens explica en primera persona el que veu, el que
sent. La gràcia és que moltes vegades pots veure una mateixa situació des de
dos punts de vista i això va enriquint la història.

Tot i que hi ha molt personatges, la construcció coral
del text està molt ben treballat i definit, així com definits els personatges
fent que siguin clarament distingibles i no tinguis la sensació de vertigen
entre tants noms com algunes vegades passa.

La moralitat o la falta d’ella també estarà en el punt de
mira de la lectura per acabar d’arrodonir una lectura engrescadora, interessant,
intensa i escrita amb molta ràbia.

Editorial: Llibres del Delicte

Pàgines: 323

 SINOPSIS

L’assassinat del germà de l’Aina Saborit, diputada al Parlament i líder del moviment independentista, i la desaparició de la seva cunyada, provoquen una investigació policial que atreu els focus dels principals mitjans de comunicació del país. El cas cau en mans d’en Ton Domènech, un mosso d’esquadra moderadament independentista que idolatra l’Aina fins que descobreix la cara oculta de la política. Entre assessors polítics desenganyats, empresaris corruptes, periodistes sensacionalistes sense escrúpols, sicaris, detectius privats, relacions sexuals equivocades i xantatges, la recerca del culpable de l’assassinat esdevé una muntanya russa on tothom té coses per amargar.








¿Te gusta Cruce de Caminos? ¿Quieres seguirme como escritor? ¿Quieres participar en sorteos exclusivos?

Subscríbete a mi lista de correo y descubre sus ventajas


MÁS INFORMACIÓN Y SUSCRIPCIÓN


¿TE GUSTARÍA ESCRIBIR/COLABORAR EN CRUCE DE CAMINOS?
ENVÍA TUS RELATOS. Se buscan para publicar antologías.

Entradas relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.