Llibres del Delicte segueix ampliant el seu catàleg
negrecriminal amb novel·les que no tenen res a veure unes amb les altres i això
és un valor afegit. Potser el millor sistema seria publicar aquell tipus de
històries que saps que t’han funcionat i anar repetint el sistema com algunes
editorial fan. Però també podies arribar a avorrir als lectors. És el que s’anomena
menjar per avui i fam per demà.
Llibres del delicte torna a confiar amb Raquel Gámez i
publica la seva tercera novel·la, diria que la de més ficció, doncs a A la seva pell estava basada en un fet real
i a Els CIE o la il·legalitat institucional ens trobaven davant d’un assaig.
I certament el nou registre, diria que dramàtic,
personal, intens, m’ha agradat.
Una de les virtuts d’aquesta història és que comença de
forma tímida, però creant la mica de tensió necessària per saber que alguna
cosa passarà.
Abans de continuar. Una cosa curiosa i que no es veu
gaire: utilització d’onomatopeies de forma sistemàtica per part de l’autora. Ho
he trobat curiós i li dona un toc diferent a la lectura, doncs li posa so a
molts moments que nosaltres sabem que tenen so, però que normalment els
escriptors no l’hi posen.
«Les coses havien anat de mal en pitjor. De fet recordava la seva vida
sempre així. Per què ara havia de canviar?».
I la història va creixent, es va complicant, a la vegada
que el neguit que genera al lector no disminueix. On portarà tot plegat? A més,
saps que és un llibre de la col·lecció negrecriminal de Llibres del Delicte,
així que esperes el moment negrot, com diria l’Anna Maria Villalonga.
La novel·la entra en un carreró sense sortida i cal
prendre una decisió. L’autora ho fa saltar tot pels aires, ha arribat el
moment, però segueix amb la mateixa prosa elegant que fins llavors havia
utilitzat.
I arriba l’homenatge al desaparegut Agustí Vehí en formar
d’investigador. Molt encertat i gran paper.
L’última hora de lectura és d’aquelles que et deixen
quasi sense respiració i fa que la novel·la acabi a dalt de tot. Tanques el
llibre i sents una remor que diu:
«Xxxt…, no diguis res».
Editorial:Llibres del Delicte
Pàgines:221
SINOPSIS
Quan l’Edit i en Jan es casen i marxen a viure a una casa d’un petit poble, els plans de crear una família feliç aviat xoquen davant la impossibilitat inicial d’ampliar la família. L’obsessió de l’Edit l’empeny a viure en un món irreal mentre en Jan s’allunya de la macabra fantasia que sembla envoltar la llar. Fins que adopten en Demian. La por i els conflictes del passat no resolts s’apoderaran de les seves vides. La situació esdevindrà angoixant i insostenible. Però en una societat on les decepcions s’amaguen, si no s’esmenten, no existeixen.
¿Te gusta Cruce de Caminos? ¿Quieres seguirme como escritor? ¿Quieres participar en sorteos exclusivos?
Subscríbete a mi lista de correo y descubre sus ventajas